LA POESIA DE PREGUERRA, POSTGUERRA I CONTEMPORÀNIA

Màrius Torres

 

La galerna i el llamp (1938)

 

Aquest poema va ser escrit per Màrius Torres el 1938. Pertany al llibre Poesies publicat l’any 1947. L’idea principal d’aquest poema és l’esperança, ja que per molt inconvenients que et trobis a la vida provocats per l’adversitat (els quatre cavallers maleïts), sempre hi haurà un camí per trobar la llum al final del túnel ( la flor de l’esperança traurà forment del jull i la cugula). Al veure l’estructura del poema podem comprovar que és un sonet, és a dir, està estructurat per dos quartets i dos tercets de rima consonant ABBA, CDDC, EEF, GFG. El recompte sil·làbic ens mostra que està compost per versos alexandrins de 12 síl·labes dividits cada un d’ells amb una cesura que fa que siguin de 6+6. Pel que fa a les figures retòriques: Hi ha un paral·lelisme entre els dos hemistiquis del primer vers ja que estableix la repetició d'una estructura sintàctica (la galerna i el llamp, el torb i la tempesta) . Personificació al segon vers ja que representa els quatre elements de la natura com si fossin quatre guerrers. Antítesi al tercer vers perquè califica un element petit com és la flor de l'esperança amb la qualitat de la tenacitat. Al sisè vers tenim una comparació en la qual compara el perfum secret de la flor de l'esperança amb la discreció d'una plegària. Al vuitè vers hi ha una metàfora perquè estableix una relació amb els quatre elements del primer vers. A la tercera i a la quarta estrofa tenin un hipèrbaton ja que desordena l'ordre sintàctic de la frase.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dolç Àngel de la mort (1993)

 

Aquest poema pertany al món personal i íntim del poeta, Màrius Torres hi tracta el tema de la mort. El poeta fa una invocació a la mort en un moment desesperançat: “el meu futur està sembrat de sal” o “Tinc peresa de viure demà encara“. Però no és tracta d’una poesia on la desesperança hi juga un paper finalitzador, com ho mostra el mot “gairebé” del penúltim vers del poema. Diversos factors, com ara la crisi moral que pateix el poeta la tardor de 1936, la tensió que hi ha al Sanatori entre els partidaris de cada bàndol, l’allistament del seu germà a la columna “Macià-Companys”, o la seva inactivitat a causa de la malaltia, configuren un context de neguits i angúnies que propicien poesies d’aquesta temàtica. El tema que més ressalta és la mort durant tota la poesia de Torres.