LA POESIA DE PREGUERRA, POSTGUERRA I CONTEMPORÀNIA

Joan Salvat-Papasseit

 

L'irradiador del port i les gavines (1921)

 

L'irradiador del port i les gavines és un llibre de poesia publicat l'any 1921, sintetitza la trajectòria poètica de Salvat-Papasseit, entre la avanguarda i la tradicció. El millor de la seva poesia ofereix aquesta fidelitat al món de veïnat obrer on va crèixer l'autor. El tema bàsic és el maquinisme i a més un realisme intimista. Usa un to agressiu una mica més conformista que la seva anterior obra "Poemes en ondes hertzianes" de l'any 1919, i clarament més realista. Fa servir per primera vegada l'estrofa japonesa "Haikai" posant-la, a vegades, dins d'un cal.ligrama, també introdueix un tema nou; l'amor. Els mots en llibertat l'experimentalisme gràfic dels cal.ligrames i la ruptura formal fan costat a textos d'arquitectura regida per un disseny rigorós, per l'ús de la mètrica i per la presencia de la rima. El ventall temàtic del llibre també es fa ressò de l'ambigüitat de plantejaments: el cant de la revolta, l'enlluernament per la modernitat, l'amor, la problemàtica del treball, l'optimisme vital, el cant de la festa i els costums. El resultat és el testimoni d'una poètica original, una veu personal a cavall entre les propostes de ruptura de l'avanguarda i el lirisme més deporat del cançoner tradicional. Va ser un llibre molt reconegut del qual es van fer algunes traduccions al castellà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El poema de la rosa als llavis (1923)

 

Els poemes que trobem en aquesta obra,(que combinen ingredients tradicionals -mesura del vers, recursos fònics- amb d'altres d'Avantguarda-trencament del vers -), són autèntiques meravelles que es troben dins dels més bells de la llengua catalana. En dos casos, Papasseit aïlla el poema amb uns parèntesis. Els dos, estableixen una clara oposició entre la forma oriental i un contingut estrictament popular; i en el fons signifiquen (amb una forma de hai-kú), el poder de l'amor i, gràcies a l'aïllament, resten, dins i fora de la història. A més, En certa mesura, la tipografia i el color de la tinta tenen un significat simbòlic. En efecte: la lletra distinta a l'utilitzada en el cos de l'obra, vincula el hai-kú que l'inaugura i la corranda que el tanca. En l'últim vers de la “Carte-Lettre”, les lletres majúscules negretes indiquen el final, de l'aventura. Generalment, el color emprat en les lletres és merament decoratiu. Així, en cada secció del títol, destacat en una portella, és en vermell, mentre que els poemes són en tinta negra. En els cal·ligrames, el color té una funció simbòlica. Abans de tot, la forma, evidencia l'estat extrem d'exaltació que viu el poeta i el món de fantasia que li desperta. El poeta crea oposicions entre la forma i el contingut dels cal·ligrames. En “Jaculatòria”, l'agressivitat en la forma i l'erotisme del contingut contrasten amb el gènere religiós que presenta al títol. En “Resa una noia en mon batell”, la forma alambinada contrasta amb la pregària popular sobre la que tracta. Per acabar, cal mencionar que els cal·ligrames són els únics poemes impresos en tinta de colors. A l'inicial, la tinta és vermella i s'ajusta a la temàtica eròtica: rosa, carn, sang... En “Resa una noia en mon batell”, la tinta és blava i es correspon amb el contingut mariner: port, vaixell, pals, banderoles.... El poema de la rosa als llavis, conté les tècniques del el cal·ligrama i col·lage com únics elements del cubisme, intercalant colors de tintes i jugant amb el dinamisme i el canvi, influenciat pel futurisme. La supressió de majúscules i la exclusivitat d'aquestes en algunes paraules (composició tipogràfica elaborada), com en “El cal·ligrama”,on es mesclen el català i el francès. En aquest llibre Papasseit empra les innovacions del Cubisme (però prescindint de la falta d'enllaços lògics i de l'hermetisme), i del Futurisme (però sense emprar un vers lliure del tot ni l'associació espontània de paraules; a més empra els temps verbals, els adverbis i els adjectius).