LA POESIA DE PREGUERRA, POSTGUERRA I CONTEMPORÀNIA

Avantguardisme

 

L’avantguardisme consisteix en la introducció d’elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. Va aparèixer al primer terç del segle XX, va ser creat amb una voluntat de ruptura dels models artístics, en general, amb un esperit de protesta o de subvenció de l’ordre establert. Les avantguardes són l’expressió de la nova societat industrial i de la crisi que afecta a qualsevol societat aparentment ben assentada. Al cap d’un temps que ja semblava que les idees noucentistes s’havien imposat en la vida política i cultural del país, van començar a aparèixer una vegada més aquells qui es revoltaven contra les velles idees i iniciaven un nou cicle romàntic que es coneix com a avantguardisme.

A Catalunya resulta difícil fer una historia clara i coherent de la literatura avantguardista degut a les contradiccions i alts i baixos que presenta el moviment. Aquí unes quantes raons:

• En aquella època dominava el noucentisme fortament relacionada amb els estatus socials burgesos i amb un suport institucional, la qual cosa va dificultar la possibilitat d’implantació de nous models literaris.

• Els escriptors defensors de les pràctiques avantguardistes no tenien moltes contradiccions respecte l‘ordre burgès de la literatura oficial i com a conseqüència no eren una alternativa real a la cultura dominant.

• Molts dels escriptors que començaven a experimentar amb les noves tendències evolucionaren posteriorment cap a actituds més acostades a les de la literatura tradicional. Per a altres l’avantguardisme no va ser més que una moda passatgera que no va tenir continuïtat.

Es pot dividir l’avantguardisme català en dues etapes:

• 1916 – 1924. Durant aquest període Joan Salvat-Papasseit va publicar tota la seva obra: poemes, manifestacions i articles de les revistes que ell mateix dirigia. Van aparèixer les primeres publicacions de Josep Vicenç Foix. Es tractava d’una literatura emmarcada dintre del futurisme. L’any 1917 aparegueren els primers números de la revista “391” que dirigia Francis Picabia, a Barcelons, un dels homes mes representatius del Dadaisme. També es va iniciar l’Ultraisme, dirigit per l’escriptor Gabriel Alomar. El cubisme, moviment anterior a tots els anteriors, va influir molt sobre ells, però les seves troballes més notables pertanyen al camp de l’art.

• 1926 – 1930. Es caracteritza per la recepció del Surrealisme francès a través de la revista “L’Amic de les Arts” que es va publicar a Sitges entre els anys 1926 i 1929, i comprava amb col·laboradors com Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Joan Miró. La revista “Hèlix” que es publicà a Vilafranca del Penedès durant els anys 1929 i 1930, va contribuir en la difusió del Surrealisme. Durant aquest període continua vigent encara el Futurisme i l’Ultraisme, aquest últim moviment s’anirà dissolent els anys 1929 i 1931, assoleix a Mallorca un dels seus moments més brillants al 1926.

•