LA POESIA DE PREGUERRA, POSTGUERRA I CONTEMPORÀNIA

Anys 40

 

Aquest període ve marcat per l’exili. A l’exili americà va ser on es van publicar els dos llibres de poemes més importants de la postguerra:

• Nabí, de Josep Carner (1941). És una obra de base religiosa i amb una gran semblança a la Bíblia.
• Les Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943). Aquestes elegies van sorgir del contacte que va tenir amb els nazis durant l’exili. Reflexiona sobre l’experiència amorosa per acabar amb una dimensió política i religiosa.

Els corrents poètics més importants de la nostra poesia de postguerra són els següents:

• Poesia postsimbolista. Heretada del noucentisme, és el corrent propi dels anys 40. Es caracteritza per:

• Perfecció formal i allunyament de la realitat.
• Humanització del contingut com a conseqüència de la guerra i l’experiència de la guerra.
• De caràcter reflexiu.
• Els autors més representatius són: Carles Riba i Josep Carner.

 

• Poesia realista o social. Apareix cap a final dels anys 50. Té les característiques següents:

• Actitud social del poeta. Deixa de sentir-se com un elegit per a considerar-se una persona més, solidari amb la resta.
• L’experiència poètica. Escriure deixa de ser una labor intimista, per a ser una experiència compartida amb els lectors.
• Mètode d’”inspiració”. Les reflexions dels poetes sorgirien a partir de les experiències reals.
• Llenguatge. El discurs poètic deixa de ser abstracte. El llenguatge va adquirir un to directe i col·loquial.
• L’objectiu. Intenta denunciar totes les injustícies socials i la falta de llibertat personal i col·lectiva.
• Destinatari. Qualsevol lector es va convertir en destinatari de la poesia realista.
• Destaca Pere Quart.