LA POESIA DE PREGUERRA, POSTGUERRA I CONTEMPORÀNIA

Joan Oliver

 

Bestiari (1937)

 

Un bestiari és un llibre que recull les bèsties i monstres explicant la seva simbologia i atributs. És un gènere bàsicament medieval, on es transmetia a través de manuscrits il·luminats amb funció didàctica (els animals es relacionaven amb les virtuts i defectes, seguint la tradició de la faula, o bé exemplificaven les meravelles del món creat per Déu). Els primers bestiaris provenen de les històries naturals gregues i el gènere va assolir el seu cim al segle XII, si bé va continuar al Renaixement i com a inspiració perduren a la literatura contemporània. Els bestiaris en llatí s'agrupen en famílies: Família I: basada en el Physiologus grec, conté tres subfamílies, segons usin a més a més a Isidor de Sevilla, a Hugues de Fouilloy o no Família II: basada en una barreja d'escriptors cristians Família III: basada en Bernard Silvestre Família IV:bestiaris d'inspiració anglesa Família V:bestiaris d'inspiració alemanya Hi ha bestiaris en altres llengües, entre elles el català.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vacances pagades (1959)

 

El 1960 va aparèixer la seva obra més emblemàtica Vacances pagades. És una obra escèptica, sarcàstica, en la qual es mostra el seu gran compromís amb la realitat social i política del país. Joan Oliver fa una crítica àcida al capitalisme, a la societat de consum i al règim franquista que juntament amb La pell de brau de Salvador Espriu, constituirà un emblema de la poesia catalana dels anys seixanta.