LA POESIA DE PREGUERRA, POSTGUERRA I CONTEMPORÀNIA

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

 

Quadern de sonets (1934)

 

Els clubs de poesia i les edicions mitjançant subscripció començar a prendre un cert impuls entre els joves escriptors catalans. I aquest és per exemple el mètode del que se serveix a l'any següent Rosselló-Pòrcel per publicar Quadern de sonets (1934), un breu llibre de 28 pàgines que recull 12 sonets i del que es fa un tiratge de cent exemplars.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nou Poemes (1936)

 

El 1933 apareix el seu primer llibre, Nou poemes, en una edició limitada de cent exemplars, on anirà bandejant els trets definidors de la seva prehistòria poètica -l'atenció al costumisme i les vacil·lacions lingüístiques- i perfilarà l'adscripció, que concretarà més tard, als nuclis renovadors de les més modernes escoles líriques, concretament la poesia pura, tot servint-se d'una sintaxi basada en la frase breu i tallant, d'un ritme prosaic i d'una imatgeria original i efectiva en una línia avantguardista. Aquest primer recull fou rebut amb reserves per una part de la crítica que el titllà de circumstancial i anèmic. Major acceptació i ressò tingué Quadern de sonets, publicat un any més tard, on es palesa un signe de possibilitat de canvi amb la incorporació del conceptisme de l'estètica gongorina i del preciosisme fruit de la imitació dels models barrocs -d'on també n'incorpora motius i imatges- que a voltes pren el caire del decadentisme de fi de segle. Amb un discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet, els poemes es converteixen en joiells fruit de la contenció a què els sotmet la forma.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Imitació del Foc (1938)

 

Imitació del foc és un poemari pòstum de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, fou publicat el 1938 a Barcelona per les Edicions de la Residència d'Estudiants. El llibre ha estat traduït al francès per Renée Sallaberry. El llibre és com un calidoscopi, ja que conté poemes neopopularistes, simbolistes, de la poesia pura i d'altres que imiten un cert barroquisme, a més d'algun festeig amb el surrealisme en poemes com "Auca". Exaltada i transgressora assimilació de models del tot diversos. Barrocs castellans (Góngora), F. Vicenç Garcia, Neopopulisme, Rilke, Postsimbolisme, Costa i Llobera, Alcover, Escola Mallorquina (Miquel Ferrà), Noucentisme, Avantguardisme, Surrealisme, Generació del 27 (Lorca, Salinas i Alberti) i poesia pura (Valéry, Guillén i Riba). El poemari és dedicat a Salvador Espriu, company d'estudi de Rosselló-Pòrcel, a qui després Espriu dedicarà la primera part del llibre Les hores (1952), encapçalat amb l'epígraf següent: "Recordant B. Rosselló-Pòrcel (5-I-1938).