LA POESIA DE PREGUERRA, POSTGUERRA I CONTEMPORÀNIA
L'ELIONOR
Carles Riba
Primer llibre d'Estances (1919)
El 1919 va ser un any decisiu en la vida de Carles Riba, ja que es va publicar el primer llibre d'Estances –el segon és del 1930–. A primer cop d'ull sembla una obra difícil, però Estances és, sobretot, una victòria del poeta sobre la llengua en construcció. Riba aconsegueix que sigui vàlida per expressar uns estats psicològics, anímics, dins d'uns models formals perfectament fixats. Segons Gabriel Ferrater, el tema general d'aquesta poesia és l'intent de reconstruir la pròpia identitat a través dels sentiments de cada moment'.
Segon Llibre d'Estances (1930)
El 1919 va ser un any decisiu en la vida de Carles Riba, ja que es va publicar el primer llibre d'Estances –el segon és del 1930–. A primer cop d'ull sembla una obra difícil, però Estances és, sobretot, una victòria del poeta sobre la llengua en construcció. Riba aconsegueix que sigui vàlida per expressar uns estats psicològics, anímics, dins d'uns models formals perfectament fixats. Segons Gabriel Ferrater, el tema general d'aquesta poesia és l'intent de reconstruir la pròpia identitat a través dels sentiments de cada moment'.
Tres suites (1937)
Carles Riba. En diuen: "El procés de purificació ribià assolí el seu màxim desplegament en Tres suites, publicat en 1937, però escrit en els anys precedents; es tracta d'un recull de sonets, esquerps i hermètics, rigorosos, en els quals l'idioma i la perfecta arquitectura aconsegueixen extraordinàries dureses de diamant. De fet, llur tema és mínim, o inexistent. Un nu o un mirall. Res més. Aleshores, el poema esdevé un joc de metàfores o, més en general, d'elements que, és clar, resulten intraduïbles. Perquè tots ells es redueixen a això; a un so i no a un altre, a una coma o un encavallament, a un gir o una rima. El poema no diu: canta. Probablement, Tres suites és el llibre que tradueix una aventura més arriscada: estètica, és clar."
Les elegies de Bierville (1943)
Elegies de Bierville és l'obra més destacada del poeta Carles Riba, és una de les grans obres de la primera postguerra catalana. En Les elegies es fonen, potenciades per la soledat i la manca d'història del paisatge de Bierville, tres realitats molt diferents que esdevenen gairebé mítiques: el jo del poeta, el del seu poble i una Grècia que és pàtria comuna, a la qual el poeta es gira ara que es troba sense la pàtria que li és pròpia. Es tracta, de fet, d'una aventura espiritual, representada a través d'un viatge al passat que el record potencia, amb una imatge preferent, el mar, i que es clou en l'elegia penúltima del recull, que ha estat considerada una mena de cant espiritual, amb el retrobament de la pròpia identitat i de la divinitat personal de Déu i també de la col·lectivitat. Aquesta dimensió religiosa que fins llavors no tenia la poesia de Riba penetrà profundament en tot el seu pensament, inclosa la concepció de la literatura i aquesta dimensió la retrobarem en obres poètiques posteriors com Salvatge cor o Esbós de tres oratoris.
