LA POESIA DE PREGUERRA, POSTGUERRA I CONTEMPORÀNIA

Agustí Bartra

 

Oda a Catalunya des del tròpics (1942)

 

El poema esta dividit en 3 parts: 1ª: 2 primeres estrofes, enyora no poder lluitar per la seva terra. 2ª: estrofes 3 i 4, explica la seva situació geogràfica. 3ª: estrofes 5 i 6, enyorança de la seva pàtria i el desig què algun dia tornarà a ser lliure. Comença l’oda demostrant que no enyora la seva terra. Utilitza moltes imatges per descriure la seva terra, o a la què es troba, el continent americà.

Bartra va fer una crítica indirecta en contra del franquisme i la seva opressió. L’oda té molta reivindicació de la llibertat i la lluita d’aquesta pàtria. Té caràcter universal: invita a revolucionar-se contra l’opressió i les dictadures.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Odisseu (1953)

 

Tal com havien fet James Joyce i NIKOS Kazantzakis, Agustí Bartra va partir de l’Odissea per expressar el neguit de l’exiliat tot recreant i renovant l’obra d’Homer. Bartra va fer una tria d’episodis, va posar èmfasi en determinats passatges i personatges, i fins en creà de nous per reconduir-hi el dolor i desencaixament de la seva experiència. Segons el curador d’aquesta edició, Sam Abrams, es tracta d’«un dels documents literaris més extraordinaris que existeix a la literatura europea i internacional sobre la condició de l’exiliat i la seva rebel·lió vital contra la desaparició exigida pel seu entorn». Editat per primera vegada el 1953, Odisseu és una de les grans obres catalanes de l’exili.